EL MONT FUJI
El passat 22 de juny el mont Fuji, un dels grans icones de Japó, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
La reunió es va celebrar a Phnom Penh (Cambodja). El Comité elogià aquest volcà de 3.776 metres d'alçada que "ha estat inspiració de poetes i artistes i ha sigut objecte de pelegrinació des de fa segles". Tot i que des de 1707 no entra en erupció, continua estant oficialment en actiu.
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, es mostrava pletòric després de la designació: "em sento feliç des del fons del meu cor que el nostre Fuji-san s'ha convertit en el Fuji-san del món". Per suposat, el govern japonès espera que això augmenti l'aflupencia de turistes a Japó, ara que existeix un icona més a visitar.
Va ser proposat ja al 2007, i ara finalment ha passat a formar part dels llocs Patrimoni de la Humanitat de Japó.
Sapiguem una mica més del mont Fuji
El mont Fuji (富士山, Fujisan), amb 3.776 metres d'altitud, és la muntanya més alta de Japó. Es troba entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi, al Japó centra i a ponent de Tòquio, des d'on es pot observar en un dia clar. El món Fuji és un volcà i un simbol de Japó.
Antigament fou considerat lloc sagrat, els hi va ser prohibit a les dones arribar al cim fins l'era Meiji (finals segle XIX). Actualment és conegut com a destinació turística, i com a destí popular per a fer alpinisme.
El Fuji és un atractiu com a volcà i un tema recorrent en l'art japonès. El treball amb més renom és l'obra mestra "36 vistes del mont Fuji" del pintor l'ukiyo-e Hokusai. També apareix en la literatura japonesa i és tema de molts poemes.
El mont Fuji està classificat com a volcà actiu, però amb poc risc d'erupció. La darrera erupció enregistrada data del 1707 a l'era Hoei del periode Edo, que causà un nou cràter i un segon pic.
El nom de "Fuji" és incert, hi ha varies teories. Una etimologia popular diu que ve de 不二 (sense precedent), i una altre diu que ve de 不尽 (sense fi).
Història
Després de la fase del "vell Fuji", un període d'inactivitat de 4.000 anys i que acabà fa 5.000 amb l'actual fase de "nou Fuji". Les erupcions del mont Fuji presenten corrents de lava, de les emissions de magma, d'escòries i de centra cendra volcànica, dels esfondrament i de les erupcions laterals, d'on vé el qualificatiu de "gran magatzem de les erupcions". Les cendres del nou Fuji són sovint negres i les seves erupcions són recents en temes de capes geològiques.
La primera ascensió coneguda al mont Fuji està datada del 663 i ha estat realitzada per un monjo budista anònim. El primer no-japonès en pujar el volcà fou Sir. Rutherford Alcock el 1860. Tot que abans de l'era Meiji les dones no podien ascendir a aquest volcà sagrat, actualment constitueix una destinació popular i són molts els japonesos que hi pugen almenus una vegada a l'any.
Geologia
El mont Fuji és un volcà que forma part del cinturó de foc del Pacífic, i les erupcions explosives sobretot el classifiquen com a volcà gris. El volcà està localitzat a la base de la triple cruïlla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasiàtica. Aquestes plaques són, respectivament, les parts occidental i oriental del Japó i la península d'Izu. El volcà Fuji constitueix el més septentrional dels arcs volcànics formats per les illes Izu. A més a més del cim principal dominat per un cràter sommital, els flancs i els peus del mont Fuji contenen una cinquantena de doms de lava i petites boques eruptives.
Medi ambient
El mont Fuji forma part del Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu, així com els cinc llacs del Fuji, Hakone, la península d'Izu i les illes Izu. És conegut per protegir rares espècies de sargantanes, en particular les del gènere Takydromus.
Indústria
Les aigües subterrànies del mont Fuji i els seus voltants són utilitzades per a ús farmacèutic, per a la indústria del paper i l'aigua mineral amb la seva riquesa de vanadi. Hi ha certes fonts termals al voltant del volcà que permeten que hi hagi una bona indústria termalista.
Automobilisme
Hi ha una pista de carreres als peus del mont Fuji, el Fuji Speedway. El traçat de 4,563 quilòmetres es va establir el 1965 i va acollir el Gran Premi del Japó de Fórmula 1 (1976-1977). Després d'un accident, el Gran Premi del Japó es disputà a Suzuka. El 2000, Fuji Speedway fou comprat per Toyota, i finalment i des del 2007 es tornà a disputà el Gran Premi de Fòrmula 1.
Representacions artístiques
Degut al seu perfil muntanyòs excepcionalment simètric, el mont Fuji s'ha convertit en un símbol de Japó. Després de ser font d'inspiració de molts poetes, ha aparegut en una infinitat de representacions pictòriques: e-maki monogatari, mandales Fuji-Sankei, ukiyo-e impressions o artesania. El més antic trobat és un dibuix de paper en una porta corredissa de l'entorn del segle XI.
Ha estat objecte d'un accessori especial de pintors japonesos, com el mestre del gravat japonès Katsushika Hokusai amb les seves Trenta-sis vistes del mont Fuji (1831).
Paral·lelament, Hiroshige presentà Cinquanta-tres estacions del Tokaido, també va pintar dues sèries del Trenta-sis vistes del mont Fuji. I Utagawa Kuniyoshi va pintar algunes respresentacions del Fuji.
Més recentment, Kokei Kobayashi va pintar Fuji i Yokoyama Misao Fuji vermell. Shinya Shimoto ha dedicat un seguit de pintures a Fuji.
Simbologia religiosa
El mont Fuji és una muntanya sagrada des del segle VII. Segons el xintoisme, un emperador va ordenar destruir la part superior de la muntanya per aconseguir un exili de la immortalitat que posseïa. Segons la tradició els déus xintoistes i Fuji-hime i Sakuya-hime hi van viure com Kono-banasukuya-hime (Princesa que fa florir els arbres). El budisme el venera per la seva forma que recorda el botó blanc i els vuit pètals de la flor de lotus. Com que estava prohibit a les dones pujar al mont Fuji, hi havia una capella anomenada Nyonin-do (refugi de dones) les permetia esperar per protegir els seus marits, germans o fills.
Per tal de venerar les nombroses divinitats de les diferents religions, s'ha construit diversos santuaris sobre o als peus del mont Fuji i nombrosos torii, remarcant el recorregut per marcar els limits del recinte sagrat.
Va ser en el moment de la mort de Jikigyo Miroku (1733), mort per dejuni en el mont Fuji, que la fe s'ha convertit en la religió i l'ascensió s'ha convertit en el ritual, fins i tot si el seu pensament ha estat interpretadament equivocat. Més recentment, s'han creat sectes dedicades especificament a l'adoració del mont Fuji; per exemple, Fuji-Goho o Fuji-Kyo.
Pel·lícules gravades
- Fuji no shirayuki, 1935, realitzada per Hiroshi Inagaki
- Fushi shan zhi lian, 1954, realitzada per Kangshi Mu
- Chiyari Fuji, 1955, realitzada per Tomu Uchida
- Nihon to nihonjin, 1970, realitzada per Kon Ichikawa
- Fuji, 1974, realitzada per Robert Breer
- Ki no umi, 2004, realitzada per Tomoyuki Takimoto
Per a més informació:
.jpg)
Entrades
