dimecres, 22 de maig de 2013

La llegenda d'en Momotaro

 

SHIN CHAN


EL DIA A DIA D’UNA FAMÍLIA JAPONESA
Llegendes japoneses

Momotaro
桃太郎


En Momotaro és el protagonista d’un dels contes tradicionals més famosos de Japó.

Explica la història d’una parella d’avis que no pot tenir fills i un dia troben un nen que neix de l’interior d’un préssec gegant surant pel riu:

Momotaro = (Momo = préssec) + (Taro = nom masculí)

Al créixer es converteix en un gran heroi, recuperant el tresor de l’illa dels dimonis (Onigashima). Pel camí es troba a forces animal, un faisà, un gos i un mono, que s’uneixen a la seva travessia. Viatja a una illa habitada per dimonis (oni) i acaba amb ells i salva als habitants d’aquelles terres de les maldats dels dimonis.



A Inuyama, Japó, es celebra un festival anomenat el Festival Momotaro al Santuari de Momotaro, el 5 de maig de cada any.

La cançó d’en Momotaro, publicada per primer cop l’any 1911. Des de llavors hi ha hagut diverses versions, entre elles...


Aquest conte apareix en varis episodis de sèries de manga, com pot ser Doraemon, Shin Chan o Dr. Slump


LA LLEGENDa

D’EN MOMOTARO


         

Fa molt de temps, a una regió apartada de l’antic Japó hi havia una parella de vellets que vivien tranquil·lament a unes muntanyes aïllades. La parella no tenia cap fill i tot i ser molt vella resaven cada dia als Deus perquè els concedís un. L’home vell havia estat un poderós guerrer samurai a la seva joventut i havia tingut un gran castell però ara estava content amb la vida senzilla del camp. Quan un dia la velleta estava rentant roba al riu d’aigües gelades va veure una cosa estranya que baixava riu avall. Semblava un préssec gegant. La velleta es va posar molt contenta perquè era un préssec enorme i semblava molt bo. Se’l va emportar a casa per sopar. Quan el seu marit va tornar de portar llenya del bosc es van disposar a obrir la deliciosa fruita però... OH! De dins del préssec gegant va sortir un nen preciós. La parella va creure que els Deus havien respòs a les seves pregaries i el van adoptar. Li van posar de nom Momotaro que en japonès vol dir "nen préssec".

L’alegria va entrar a la casa i es van tornar a sentir rialles a tothora. Els anys passaven ràpidament i el nen va créixer sa i fort. Als 7 anys en Momotaro ja tenia la força d’un home adult i son pare el va començar a entrenar per ser un bon guerrer samurai. De mica en mica va aprendre totes les arts del samurai com l’equitació, el tir amb arc, el codi dels guerrers, esgrima, cal•ligrafia, coneixements dels clàssics xinesos... Tota aquesta mena de coses.

Quan en Momotaro va fer 14 anys va tenir un somni inquietant i molt real. Uns ogres malvats venien del mar a saquejar i destruir-ho tot al seu pas. Eren molt forts i ferotges i arrasaven camps i ciutats. La gent fugia plorant de la seva presencia.

El pare d’en Momotaro li va dir que aquest somni és una premonició, que ell mateix va combatre fa anys als ogres i que són perillosos enemics. Com que segurament aviat tornarien per destruir i saquejar, el pare li prega que vagi allà on viuen i els combati. En Momotaro jura anar a combatre’ls.

Al dia següent el pare li donarà la seva espasa llegendària i la mare uns quants pastissets deliciosos d’una recepta que nomes ella coneix. S’acomiada de la família i se’n va a buscar la gloria.

A mig camí es para a descansar i menjar i se li acosta un llop gegant i d’aspecte terrible. Diu ser el senyor del bosc i que te una força sobrehumana. La bestia s’interessa per l’olor que li fa el farcell i pels pastissets d’en Momotaro. Diu que si li dóna un s’unirà a ell. En Momotaro diu que no li donarà un pastis sencer si no que compartirà el seu amb ell per agermanar-se més.

En Momotaro i la bestia continuen el camí. Al dia següent un mico amb una armadura salta damunt seu i als dos herois els serà impossible d’atrapar-lo. És el típic mico juganer. Li diu que te una gran agilitat i que si li dóna un pastis l’acompanyarà. En Momotaro li diu que comparteixi un amb ell.

El 3 dia de viatge arriben a una gran esplanada de gespa on senten el soroll d’un gran ocell que s’acosta. Sembla com un fènix, el senyor del cel. Li diu que si li dona un pastisset l’acompanya.

En Momotaro i els 3 animals finalment arriben al mar on els espera una barca. Li posaran una bandera amb un dibuix d’un préssec i viatjaran a l’illa dels dimonis.

L’illa dels dimonis te un aspecte terrible i desolat i els impressiona quan la veuen. Els dimonis de la costa al veure el vaixell esperen una gran flota de guerrers i s’amaguen a la seva fortalesa. El mico salta el mur i l’ocell vola per sobre. Lluiten una mica amb ells i el mico aconsegueix obrir la porta de la fortalesa perquè puguin entrar en Momotaro i el llop.

 

Arriba una batalla èpica d’aquelles que duren molts dies i moltes nits. Els 4 herois s’enfronten a l’exèrcit dels ogres en una lluita sense pietat. Finalment surt el Rei dels Ogres, que és enorme i perillós. En Momotaro lluitarà amb ell esquivant com pot la seva gran porra punxeguda. Finalment després de molta estona, en Momotaro li tallarà les petites banyes que tenen al cap i el Rei dels Ogres perd totes les forces i poders. Demana clemència i en Momotaro hi accedeix. El Rei dels Ogres el porta al seu palau on li torna tots els tresors que els dimonis havien acumulat durant mil•lennis. Or, plata, diamants, espases i armes fetes pels millors artesans i els Deus, coral, Jade i moltes altres tresors i meravelles. El Rei els hi dóna tot i a mes promet no tornar a atacar mai mes als éssers humans. En Momotaro es dona per satisfet.

En Momotaro i els seus companys es tornen a embarcar. Tornen les riqueses a tots els que havien estat robats pels dimonis però tot i així en sobra moltíssim. Amb tot això, en Momotaro construeix un gran castell, el mes gran que recorda la Historia i se’l va regalar als seus estimats pares. Mentrestant ell i els seus companys van continuar viatjant pel mon i realitzant les mes grans i heroiques proeses.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos... que aquest conte ja s'ha fos.



 
Aquest material fou utilitzat per la sessió del 16 de maig al club infantil. El podeu consultar clicant el següent enllaç.

dijous, 16 de maig de 2013

Hina Matsuri


SHIN CHAN

 

 

EL DIA A DIA D’UNA FAMÍLIA JAPONESA

Tradicions japoneses

 

Hina Matsuri


Es tracta del Festival de les nines, també anomenat Festival de les nenes. Es celebra cada 3 de març a Japó, i és una celebració bàsicament familiar.

Durant el Hina Matsuri es demana que les nenes creixin sanes i que "trobin" un bon marit
  • Les cases amb unes nines que representen un príncep i una princesa el dia de la boda. Algunes d’aquestes nines van acompanyades per servents, musics, dames de la cort, soldats, i molts regals, tots de fusta o porcellana, abillats amb robes fines de quimonos brodats. Representen personatges de la cort imperial de l’Era Heian.
  • Durant aquest mes la família oferirà presents a les figuretes, entre ells pastissets d’arròs "mochi" i altres menges dolces.
  • Dissabte al vespre es prepara "sushi". El "sushi" es prepara amb arròs perfumat amb vinagre i sucre en un vol de fusta molt gran on s’hi barregen el ingredients, normalment, pastanaga confitada, bolets, truita, bambú, nap, gingebre, tot confitat.
  • Per postres ens mengem els dolços que fins ara guarnien les figures, pastissos d’arròs farcits de melmelada de mongetes, o maduixes, per exemple.
  • El festival té una cançó pròpia tradicional, molt coneguda entre la població japonesa.
  • Plat típic:
    • Hinaarare: una espècie de boles d’arròs de diversos colors i dolços, per protegir les nenes d’enfermetats i de la mala sort.
    • Shirozake: un sake de color blanc i dolç, per purificar el cos.

La tradició prové de Xina, on es pensava que aquestes nines podien amagar als mals esperits dins els seus cossos, salvant així al seu amo d’encontres perillosos un cop es lliure d’elles.

Es diu que si les nines queden exposades més temps del necessari, les nenes es quedaran solteres de grans i trigaran a casar-se. Per això s’acostumen a guardar aviat passat el festival, sent el 4 el millor dia per a fer-ho.


Aquest material fou utilitzat per la sessió del 9 de maig al club infantil. El podeu consultar clicant el següent enllaç.


Us presentem a Jiro Taniguchi!


Jiro Taniguchi 

谷口ジロー

Jiro Taniguchi és un dibuixant de manga nascut el 14 d'agost del 1947 a la prefectura de Tottori (Japó).

Va començar a treballar com a assistent del dibuixant Kyota Ishikawa i va debutar en el món del manga amb Kareta Heya, publicat el 1970 en la revista Young Comic. Del 1976 al 1979 va publicar, juntament amb el guionista Natsuo Sekigawa diversos còmics. De 1984 a 1991, Taniguchi i Sekigawa van produir els cinc volums de Botchan no Jidai . Als anys noranta va crear diverses obres entre les quals es troben Aruku Hito , Chichi no koyomi i Keyaki no Ki. El 2001 va crear la sèrie Ícar a partir de textos de Moebius.
 
Taniguchi ha guanyat diversos premis pel seu treball. Entre altres, el premi Tezuka per Botchan no Jidai, el premi Shogakukan per Inu wo kau (Tenir un gos), i el 2003 l'Alph'Art del millor guió en el Festival del Còmic d'Angulema (França) per Harukana machi-e (Barri llunyà, edició catalana en 2007), pel qual també va obtenir el premi a la millor obra al Saló del Còmic de Barcelona del 2004.
 
Les seves obres s'han traduït a diversos idiomes. En català podem trobar la premiada Barri llunyà, publicada per l'editorial Ponent Mon.
 
A continuació us presentem les obres publicades de Jiro Taniguchi. A més, clicant sobre cada títol podreu accedir al catàleg de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i consultar a quina biblioteca es pot trobar cadascún.  


    dimecres, 15 de maig de 2013

    Q1 Barrio Lejano


    Hola a tots,

    Durant aquest mes d'abril s'han penjat diverses preguntes referents al primer volum de Barrio Lejano al Grup de Facebook (Membres del Club de Lectura Manga On-line). Tanmateix, un cop passat el mes les recollirem i es penjaran també al bloc.
    1. A l'inici de "Barrio lejano" ens presenten a aquest home com a protagonista. Què en podríeu dir d'ell?
    2. En Hiroshi, el protagonista de "Barrio Lejano", comença el que sèra un viatge inesperat i surrealista. A on es trasllada?
    3. Hi ha una bona relació entre en Hiroshi i el seu pare?
    4. Quina pel·lícula van a veure al cine en Hiroshi i la Nagase?

    Espero que us hagi agradat aquest primer volum i us animeu a llegir el segon, que finalitzarà aquesta història creada per Jiro Taniguchi.

    dimarts, 14 de maig de 2013

    Taller de dibuix manga 4

    Hola a tots,
    I per acabar, aquí teniu algunes de les imatges de la quarta i última sessió del taller de dibuix manga, que va tenir lloc el passat 25 d'abril.












    Esperem que tots els participants hagueu gaudit molt d'aquest taller.

    Taller de dibuix manga 3

    Hola a tots,
    Finalment ja teniu aquí teniu algunes de les imatges de la tercera sessió del taller de dibuix manga, que va tenir lloc el passat 18 d'abril.






    dimecres, 8 de maig de 2013

    Manga a la ràdio


    Amb motiu del taller de dibuix manga, el programa Voltes al Dial de Ràdio Sant Vicenç (90.2 FM) va entrevistar al dibuixant i dinamitzador del taller, en Moisés Molero.

    A continuació teniu l'enllaç per a poder escoltar el programa radiofònic emès ahir dimarts 7 de maig a les 19 hores.


    Recordeu que podeu seguir l'actualitat de la Biblioteca cada dimarts a les 19 h a Voltes al Dial, i consultar l'històric de programes al web de la biblioteca.

    dilluns, 6 de maig de 2013

    Ja arriba Chicho terremoto!!


    El club de lectura manga infantil comença aquest mes de maig amb Chicho terremoto


    I a més, veurem l'anime de Shin Chan

    dissabte, 4 de maig de 2013

    Una mica més de Barrio Lejano


    Barrio lejano 
     遥かな町へ 

    És un còmic manga del japonès Jirō Taniguchi, publicat l'any 1998.
    Fou traduit al castellà per Keiko Suzuki i M. Barrera, adaptada gràficament per Frédéric Boilet a l'editorial Ponent Mon (2003).


    Argument
    El còmic narra la història d'un home de 48 anys que accidentalment agafa un tren que el porta a la ciutat on va viure els seus primers anys. Així, torna a l'adolescencia però amb els ulls de l'experiència viscuda d'un adult.

    Premis
    Aquest llibre va ser guardonat amb el Premi a l'Excel·lència de l'Agència de Media Arts Festival d'Afers Culturals del Japó, categoria Manga el 1998, com Alpha'Art millor guió i el premi al Canal BD al Festival d'Angoulême 2003.

    Live action
    La seva adaptació cinematogràfica fou el 24 de novembre 2010. La pel·lícula La zona remota està dirigida per Sam Garbarski amb Jonathan Zaccai, Léo Legrand, Alexandra Maria Lara i Pascal Greggory. L'acció lloc a França, Nantua, l'heroi s'anomena Thomas. La música està composta per Air. Jirō Taniguchi va fer una aparició en el film.

     

    Continuem Barrio Lejano

    El club de lectura manga per a adults continua aquest mes de maig amb Barrio lejano


    I recordeu, que a finals de mes tindreu penjades algunes preguntes sobre aquest segon volum al bloc i via facebook.